Aprofito aquesta entrada de bloc per recuperar les respostes a les tres qüestions que em plantejava Edgar Cateriano per participar com a expert en un article sobre Gestió del Coneixement que va publicar a la revista Cladea. La participació va quedar finalment molt reduïda, i crec que val la pena compartir les reflexions que van sorgir arran d'aquestes preguntes:
Què èxits que volguessis denotar, són els més rellevants de la teva tasca professional, i en la que has fet ús i / o promogut la Gestió del Coneixement?
La meva tasca professional ha estat molt vinculada sempre a les àrees de bases de dades i al Business Intelligence, i és en aquesta última àrea on he pogut promoure més la Gestió del Coneixement. Els projectes de Business Intelligence ja porten implícita la part de consolidació i organització de la informació, i aporten eines d'explotació que permeten a l'usuari 'navegar per la informació' sota diferents perspectives i, en definitiva, realitzar tasques analítiques que, unides a l'experiència , permeten finalment l'obtenció de coneixement.
En alguns projectes a més s'utilitzen eines de Mineria de Dades, que donen un pas més, i intenten extreure aquest coneixement ocult en les dades de manera automatitzada, una cosa que sona molt bé, però que en la pràctica requereix d'un gran treball previ de modelització realitzat per una persona experta en aquesta matèria, i molt coneixedora dels objectius de negoci.
Ressaltar també que els projectes de Business Intelligence, almenys els grans, solen incloure també una etapa inicial de creació o Unificació d'un Diccionari de Negoci, cosa que també sol estar implícit en molts projectes de Gestió del Coneixement.
De tota manera, on he tingut més oportunitat de promoure aquesta disciplina és gràcies a la creació d'Dataprix, un portal orientat justament a això, a Gestionar el Coneixement sobre tecnologies que ajudin a acabar obtenint coneixement de les nostres dades. Sona una mica recursiu, però és així, la missió del portal està estretament relacionada amb el contingut.
Dins de les categories en què es pot subdividir la Gestió del Coneixement, Dataprix encaixa en les de Gestió de Continguts, Gestió de l'Experiència, i també en la de Portal Colaboratiu.
L'objectiu és que els usuaris puguin compartir els seus coneixements tant a nivell personal com a nivell corporatiu, i que es converteixi en un Centre de Coneixement i Punt de Trobada per a professionals interessats a fer arribar més lluny a les seves dades, i encara queda molt camí per recórrer, però part dels objectius ja s'han complert.
Quines són les principals barreres que t'has trobat, i que han pogut posar en perill els teus objectius pel que fa a la Gestió del Coneixement?
Sota el meu punt de vista, en aquesta disciplina el més important és l'actitud de les persones, i la principal barrera la manca de motivació per compartir. El Coneixement és una cosa personal i, encara que puguem arribar a obtenir coneixement de les dades, les persones som encara els que acumulem més coneixement, i només ho compartim si estem prou motivats. Amb això vull dir que no podem responsabilitzar del fracàs d'un projecte de Gestió del Coneixement a les persones que no volen compartir-lo. Tots tenim els nostres interessos i les nostres ocupacions, i abans d'iniciar el projecte cal plantejar-se com aconseguirem que els usuaris s'impliquin i aportin el seu coneixement de bon grat.
En un entorn corporatiu es compta amb l'avantatge de la implicació dels empleats amb la companyia, de poder definir unes directrius pel que fa a la utilització d'eines, i de la proximitat de l'usuari.
En un entorn web obert és molt més complicat. Primer s'ha d'aconseguir que l'usuari arribi a la web, i després que participi. El primer punt és relativament fàcil si es disposa de bons continguts, els cercadors ajuden molt, i la pròpia participació en altres llocs i xarxes socials també. La participació de tercers que a més aportin coneixement ja és una altra història. La meva experiència em diu que és important que la persona percebi de dedicar un temps a compartir un recurs, una opinió o un contingut li reportar algun tipus de benefici, que ningú tingui la sensació de 'estar perdent el temps'.
En el cas de Dataprix tot el contingut és obert, i procuro que quedi ben organitzat i que la participació sigui senzilla, en el fòrum, en els blogs i en altres seccions es pot comentar i obtenir respostes sense necessitat de registre. L'usuari registrat pot a més interactuar amb altres usuaris i aportar continguts més especialitzats amb la seva signatura, obtenint així una visibilitat que li servirà per potenciar el seu perfil professional o, en el cas de les empreses, la seva imatge corporativa i la seva exposició davant de possibles clients .
Sembla fàcil, però costa molt, i en el meu cas puc dir que aconseguir que comencessin a participar al portal els primers usuaris que no em coneixien ha requerit diversos anys de treball de desenvolupament i sobretot de creació de continguts que només eren visitats per a ser consultats , és en part la filosofia de sembrar primer per poder recollir després.
Quin creus que és la perspectiva de la Gestió del Coneixement per al futur de les organitzacions, especialment, d'Amèrica Llatina i Espanya?
En aquest aspecte sóc bastant optimista, i crec que la Gestió del Coneixement en les organitzacions està passant de ser una activitat marginal a començar a formar part dels plans estratègics de moltes companyies.
Penso que la mentalitat està canviant d'una filosofia de recollida d'informació com a element de poder que, per descomptat, no es compartia amb ningú, a una altra més col.laborativa en la qual s'assumeix que organitzar la informació en un dipòsit comú que genera coneixement col.lectiu a partir d'aportacions individuals permet a les companyies arribar molt més lluny, recollir l'experiència dels seus empleats, compartir la informació corporativa i minimitzar excessives dependències de determinades persones. No deixa de ser el triomf del treball en equip davant del individual.
Crec a més que aquest canvi ve de la mà de l'evolució de la web, que ofereix un entorn al qual qualsevol pot accedir independentment del maquinari o programari que utilitzi, i que ha demostrat a les empreses fins on pot arribar el coneixement col.lectiu amb projectes com la Viquipèdia, i la força dels entorns col.laboratius i la web 2.0 amb xarxes socials com Facebook, Linkedin, o Twitter.
També s'han adonat que passen coses tan curioses com que moltes vegades és més senzill recórrer abans que a les eines pròpies als cercadors d'Internet, o portals, xarxes i blocs externs per obtenir informació que hauria d'estar o que fins i tot ja està recollida en els sistemes interns de l'empresa, però no és fàcil o immediat accedir-hi i utilitzar-la. I si parlem de fonts externes de dades ja no hi ha punt de comparació, el cercador d'Internet guanya gairebé sempre.
En la meva opinió aquesta fàcil comparativa afavoreix l'aparició per part de la direcció de les campanya de peticions d'eines i iniciatives que potenciïn la Gestió del Coneixement corporatiu.
Sobre la situació d'Amèrica Llatina i Espanya comentar que, encara que tots avancem en la Gestió del Coneixement, crec que les maneres són diferents. La meva sensació pel que fa a l'actitud, basada sobretot en l'experiència amb el meu portal, és que a Amèrica Llatina hi ha una major predisposició a la participació, encara que també és cert que la participació de l'usuari espanyol sol ser més treballada. A mi em fa la sensació que l'usuari espanyol és en general més vergonyós i reflexiu, i el llatinoamericà més impetuós i directe, però deixo oberta aquesta reflexió perquè crec que podria ser un bon tema d'estudi o de debat.
